Curtmetratge - Els peixos del riu Anoia canvien el sexe

publicatuslibros.com

Per una recomanació vaig anar a parar a publicatuslibros.com, que per cert son llibres d'autors no coneguts i aficionats, que es poden baixar des de la xarxa, en pdf i estan força be, he llegit algun.

Desprès em vaig trobar amb el tema de la literatura digital. A principis de mes es va fer una trobada a Jaén "Interlineal", en el que van parlar de l'evolució i on anem a parar amb aquesta nova literatura.
Algunes frases m'han encantat com:

• El que importa és el text, no el suport
• La intenció d'un autor és que li llegeixin
• Els blocs i la literatura digital no alteren la capacitat humana de contar històries sinó que creen nous espais molt democràtics on els lectors es van formant
• El públic cerca en el blog veus personals i no el rigor informatiu.
  
• Un bloc és ideal per a una persona que té un punt de vista i alguna cosa que explicar.
• Un bloc en la narració literària és interactiu i per la seva immediatesa permet que els fets narrats no siguin distorsionats per la minoria.
• En un bloc es formen comunitats al marge de l'espai.
• El bloc és com el Carnaval, darrere de la màscara (el Nickname) pots dir més el que penses sense inhibicions.
• En un bloc els temes sensibles són sovint inesperats. Sovint són més els temes personals i vivencials que els fets objectius o l'anàlisi política.
  
• Un bloc t'obliga a estar en diàleg constant.
• Bloc d'humor surrealista en el qual Ronc. Posava petites històries i la gent proposava canvis, parlava com si fos un personatge i no li agradés el seu paper en la història, proposava finals, etc. Va haver gran riquesa de comentaris, de participació creativa, etc.]
• Hi ha un nou espai que estalvia intermediaris, no solament literaris sinó de tot tipus.
• Els blocs i la literatura digital no alteren la capacitat humana de contar històries sinó que creen nous espais molt democràtics on els lectors es van formant.

Mar

Com veuen la vida els Space Invaders

Per ;) Lapil

Segur que tots coneixeu el mític Space Invaders, el joc de Taito més conegut (l'any que ve faran 30 anyets... anys i anys per molts anys!!! ) i viciant que existeix, per això mateix, per a posar-nos melancòlics i clàssics, aquí teniu el space invaders perquè pugueu recordar aquells vells temps...

El DJ Japonès Ken Ishii, ens mostra d'una manera completa la visió de la vida dels Space Invaders. En aquest vídeo podeu comprovar com els Space Invaders neixen, creixen, es relacionen, casen, reprodueixen...

I aquest altre és una currada: Space Invaders Humà!

Recolzament als manifestants de Birmania

Us remeto una carta que m'han enviat de l'ONG AVAAZ, i com altres vegades us la faig arribar.

Mar

**************************************************************************


Amigos,

Firma la petición al presidente chino, Hu Jintao y el resto del consejo de seguridad de la ONU::
" Afirmamos el derecho de los ciudadanos birmanos a manifestar pacíficamente. Les pedimos que se opongan a la represión violenta de los manifestantes y que apoyen un proceso de reconciliación y democratización en Birmania. Les imploramos que asuman su responsabilidad e intervengan inmediatamente para prevenir una tragedia."

Firma ahora

Después de décadas bajo el yugo de la brutal junta militar, los birmanos han salido a las calles a protestar contra las terribles condiciones de vida bajo la dictadura—y necesitan nuestra ayuda. Más de 100.000 personas, la mitad de ellas monjes budistas, han tomado la calle. En 1988, la última vez que la oposición democrática manifestó, la junta acecinó a miles de personas, y parecen listos a hacerlo de nuevo.

Pero esta ocasión podría ser diferente—si el mundo se une los birmanos. La reunión anual de la ONU empieza hoy en Nueva York. Llevemos nuestro mensaje de solidaridad con los manifestantes birmanos a la ONU, y exijamos que se presione a los generales a negociar pacíficamente en vez de reprimir con violencia a los manifestantes. Entregaremos nuestro mensaje esta semana al consejo de seguridad de la ONU, particularmente al presidente chino, Hu Jintao, hasta ahora el mayor defensor de la junta en la ONU. Firma nuestra petición de apoyo a los manifestantes pacíficos en Birmania, y corre la voz ahora:


Por más de cuatro décadas, la dictadura militar ha reprimido a la oposición: encarcelando a la líder pro-democracia y Nobel de la paz, Aung San Suu Kyi después de que fue elegida democráticamente, destruido pueblos enteros e institucionalizado los campos de trabajo forzado. Además de la represión política, las últimas medidas económicas de la Junta han hundido al país en la miseria. Un tercio de los niños sufre de malnutrición y millones de personas comen una sola vez al día.

La semana pasada, un grupo de monjes budistas, altamente respetados en Birmania, marchó pacíficamente en las calles rezando cánticos de paz. Las protestas se han propagado rápidamente y cada día decenas de miles de birmanos ordinarios rompen el ciclo de miedo e intimidación y se unen a ellas.

La junta ha amenazado con reprimir violentamente a los manifestantes y los soldados rodean ya a varios de los manifestantes, pero duda en atacar a los respetados monjes. Varios manifestantes ya han sido agredidos y la masacre de 1988 podría repetirse si la comunidad internacional, y sobretodo China, no advierten que ese tipo de violencia tendrá repercusiones fuertes.

Una respuesta rápida y organizada de la sociedad civil mundial podría marcar la diferencia entre más violencia o el inicio de la democratización. Por favor, ayúdanos a demostrar la solidaridad del resto del mundo con los monjes y los manifestantes birmanos. Exijamos en la ONU, y a China en particular (quien no quiere que ningún escándalo le arruine los próximos Juegos Olímpicos) que presionen a los generales ésta semana en la ONU.


Con esperanza,

Paul, Pascal, Ricken, Galit, Graziela y todo el equipo de Avaaz.

PD-para obtener más información y aquí.

Per la PAU. No a les bombes de penjoll

El passat 17 de setembre un grup d'activistes de Greenpeace van desplegar una pancarta en la Basílica del Pilar de Saragossa per a denunciar la fabricació en aquesta ciutat de bombes de penjoll. Empreses com Instalaza o Expal produïxen aquest tipus d'armament que té un impacte brutal en la població civil.

Realitzant aquesta ciberacció la teva també pots reclamar a Instalaza i a Expal el cessament de la fabricació de bombes de penjoll i qüestionar la seva postura respecte a la prohibició de les mateixes.

A C T U A

La estupidesa humana

Aquest vídeo Morfosis Meta de Bruno Stecconi, vol reflexar amb aquesta parodia l'estupidesa humana, amb un exemple absurd però que et fa pensar en la veritat en tants i tants exemples que podrien ser.

Mar

ORENETES II

Holaaaa, ara que les orenetes ja han marxat i la finestra de la meva habitació ja comença a tancar-se a la nit degut a la frescor de la matinada, em poso a recordar que un estiu més ens ha deixat. I ens ha deixat amb el record de les nostres vacances, d’aquelles moments que hem rigut, del sol de la platja, del nostre mar mediterrani, de les passejades per la sorra al costat de l’aigua, de les nostres festes majors, dels castells de focs, de les festes privades, dels dies de festes familiars, d’algunt aniversari o sant cel.lebrat i dels regalets que us hagin fet, dels sopars a la fresca, de les passejades amb bicicleta, del guirigall que sentim dels nens que juguen al carrer... etc, etc.... Algú, algú…. no recorda res de tot això???

Segur que si. Però si algú de vosaltres que llegeix això no ha pogut gaudir res de tot lo dit, espero sincerament que sigui perquè ha disfrutat d’un estiu súper!!!!.

Dic això, perquè ara que el sol comença a deixar-nos més d’hora i els vespres son més llargs i els nens van a dormir una mica més aviat, ahir, vaig poder guanyar una mica de temps i vaig veure una peli per grans a la tele, que em venia de gust, perquè la portaven anunciant tota la setmana. Dic de grans, perquè al cinema sols hi vaig a veure pelis infantils, perquè els meus nens son petits. Jajajaaja. Eiiii, que aquestes tenen el seu encant i també m’agraden molt, i a més, de vegades es més maco veure la cara dels nens i de d’il·lusió que tenen, que no pas la peli en si. Però també ens ve de gust de veure alguna cosa per nosaltres.

Retrobant el fil de la conversa, us deia que ahir vaig veure una peli d’adults; “un milió de dòlars baby”. Peli guanyadora de diversos oscars i que segurament molts de vosaltres ja l’heu vist. Però jo la vaig veure ahir. Eiiii… A LA TELE. , i pensava explicar-vos-la fil per randa tota. PERO NOOOO, no patiu, que no us penso dir com s’acaba. Jajajajajaja. De totes maneres... si no l’heu vista… val la pena!!!.

Però el que si que us vull dir, es de la conclusió que en vaig treure, i aquesta va orientada al que us deia al començament; que cal disfrutar de les coses, inclús dels petits detalls, cal ser feliç, cal riure, cal gaudir dels moments bons, cal aprofitar les oportunitats que aquesta ens dóna, cal passar-ho el més be que puguem… cal viure la vida perquè passa volant. Ja ser que és fàcil dir-ho, i difícil fer-ho. Però cal intentar-ho.

La peli ens ensenya, que les pitjors coses poden venir en qualsevol moment, i no avisen…. I aleshores… ja no podem tirar endarrere. Sols podem viure de records dels bons moments passats. Per això, espero i desitjo que tots vosaltres, ara que les orenetes ja han marxat, us quedi un bon gust de boca de l’estiu que se’ns ha acabat.

Raul

- "Juaaaannn!! que se me está parando el corazón .. ten en cuenta que yo no estoy acostumbrao..."

Benvolguts amics i amigues!!

Avui presentem a un nou col·laborador en jK 34, ell diu que li agraden totes aquelles coses que tenen forma rodona. Als que el coneixem, també diríem que és tot un Macgyver per la seva habilitat per improvisar qualsevol artil·lugi amb elements simples i variats.

Quan li preguntes que perquè el 34 en el nom pel bloc, per l'edat?, et diu també per en Kevin Schwantz un corredor de motos dels anys 80 i 90, tot un expert en el tema i una gran afició.

Amb això de les formes rodones, m'ha vingut al cap més aviat .... una línia, una línia? si, si, una línia ..., la que tothom que el coneix li ha pogut observar alguna vegada (o moltes), que està localitzada entre la part central de la part superior del darrera del pantaló (una mica més amunt) i la samarreta, quan s'acota, ja que els pantalons molt amunt no se'ls posa, però ell l'ensenya amb tota naturalitat. Crec que el seu invent d'ensenyar aquesta part del cos l'han plagiat els que portem la moda, però alhora també han censurat la línia, posant un tanga per que no es vegi.

I també em fa venir a la memòria a quan era petita i jugaves amb les teves amigues a saber de quin color tens la roba interior avui? és que t'ho posa fàcil!, i més d'una vegada m'han vingut ganes de dir-li, entonant una cançoneta de nen : Avuiii els porteees blaaaaaaaauuus!!!.

També em fa recordar al meu germà i a mi, quan sortia un anunci a la televisió que se li aixecava la faldilla i se li veien les calces, sigués el meu germà o jo cridàvem: COOOOORREEE QUE SE LI VEURÀ!!!, qui fos dels dos sortien disparats a mirar l'anunci. I em veig el meu germà i jo, en petits, si haguessin tingut en jK 34 llavors, estaríem tota l'estona a l'espectativa per cridar el mateix.

Mediterrània.

***********************************************************


Mediterrània i ;) Lapil, ja m'heu enredat.... espero no defraudar, perquè la meva experiència amb els pc's és minsa... però per vosaltres... ja parlarem, és a dir ja m'ho cobraré xatis.

Com podreu comprovar el meu fort són els motors, i tot allò que tingui alguna cosa a veure amb un cercle... rodes, pilotes, boles, coixinets, "tornillos", XD

Fa molt temps, però molt temps, tenia una vespa primavera... lila, amb les llantes taronges... molt xula... no havia lligat jo amb ella! Cap el 89, quan acabava el mundial de motociclisme, la revista Solo Moto organitzava el Super Prestigio al circuit de Calafat, ja que encara no estava el circuit de Montmeló i a Catalunya no teníem cap carrera. Consistia que es convidaven als 4 o 5 millors pilots de 250 c.c. del mundial. Aquell any hi va anar Cardús, Sito Pons, Garriga (Era el últim any en que el Pons i el Garriga que corrien en 250 c.c. ja que l'any següent corrien en 500 c.c.) i el John Kocinski (que es va fotre un ostiot a final de recta que va destrossar la moto... vaig agafar un tros del cadenat)

Me'n recordo que durant tota la nit va ploure i anant cap el circuit, va caure un aiguat impressionant. Jo portava un impermeable groc d'aquells de l'obra i que vaig tenir que parar-me a una gasolinera de la nacional per posar-me'l (quina pinta, jajajajaja, moto lila, llantes taronges i l'impermeable groc, per no veure'm! Abans no hi havien reflectants com ara, jajajaja). Anava a veure la competició i també perquè obrien portes per a donar uns tombs pel circuit. Vaig voler entrar amb la meva super vespa al circuit de Calafat per a donar uns tombs (santa innocència). Allà hi havien BMWs, Ducatis, Yamahas... bé, ja us ho podeu imaginar... em van dir que amb aquell trasto no podia entrar i em van fotre fora... jajajajaja, que cab@**ns!!.

Si de debò t'agrada la velocitat i vols córrer amb el cotxe, moto, camió, la millor opció és llogar amb uns amics un circuit per cremar adrenalina. L'inconvenient és si t'enxampes un copi "primerizo" que s'acollona una miqueta i no pari de suplicar-te:

- Juaaaannn!! que se me está parando el corazón... ten en cuenta que yo no estoy acostumbrao... Dios ¿cómo puede reducir tu coche tanto?". De tot hi ha una primera vegada, amb el vídeo, m'he "partío la caja", m'ha recordat algunes persones que pugen amb tu al cotxe i estan tota l'estona dient: frena, frena... no corris tant, aiiiii... aiaiaiai... uiuiuiui... corba, corba... peató, peató, que no el veus?, ai que em marejo... jajajajaja

jK 34

La crisi del blocaire (II)

Hola a tots i moltes gràcies pels comentaris i pels e-mails i per l'esforç, han augmentat el meu ego (a 2.1 o 3.0).

Entre ells hi ha un e-mail de molt especial que no m'ho hagués esperat mai, i que no puc publicar encara que seria digne de posar-li un marc, solament us puc dir que sense dubtes han segut tant commovedor com reflexiu. Primer se'n va quedar la cara de sorpresa i alegria alhora, i desprès em va fer donar moltes voltes al tema de la crisi del blocaire. El que és ben cert, que sinó estigués passant per aquesta crisi, no hauria rebut aquest e-mail, per el que m'alegro molt d'estar en ella.

Nota: Per cert, i ara que se que sí que hi ha algú que està a l'altra banda, podeu seguir com fins ara, res de comentaris o els mínims, que donen molta feina!, vull dir de "piloteo", que he tingut també una casi amenaça.

Petons a tots i totes!

Mar

"És impossible predir el futur dels mitjans"

Seguint en la línia de l'altra dia TV 2.0, us poso aquest article de www.listindiario.com.do, que he trobat fent servir les alertes de google. Al final estaré informada, al menys d'aquest tema, espero que us sigui útil.

Nota: El tema del traductor ho porto fatal!, necessitaria ajuda!!, que algú em digui com puc traduir els textos tant llargs, abans m'ho feia una que rondava per aquí.


**************************************************************

SANTO DOMINGO. - El catedrático y filólogo español, Mariano Cebrián, fue invitado en el tradicional desayuno organizado por LISTÍN DIARIO. En este conversatorio, Cebrián planteó sus impresiones acerca del estado actual de los medios de comunicación digital. El también escrito explicó que los medios digitales se han convertido en “un todo”, esto refiriéndose al fenómeno multimedia.

Los cambios
“Hay que cambiar de mentalidad para hacer un sistema de información abierto y no cerrado como hasta hora, por medio de enlaces y por medio de la interactividad”. Cebrián habló de la búsqueda de los nuevos elementos que navegan por la Internet.

El catedrático dijo que no sólo es información escrita, ahora los medios se encuentra enlazados con los audiovisuales. Además de que los consumidores multimedia aprecian en demasía las manifestaciones en video.

“Estos cambios no los pudimos pronosticar, y hubo profetas que aseguraron la desaparición del papel, pero el papel sigue vigente. Es decir, como expertos, sólo se pueden hablar de tendencias no el futuro de los medios”.

Hoy día, ya no es necesario esperar a que se imprima un periódico para tener acceso a la información, debido a que existe una explosión informativa que navega por diferentes medios como es la telefonía celular.

Periodismo Ciudadano
¿A qué debemos apostar los periódicos frente a este avance tecnológico? El catedrático recomienda a la prensa escrita determinar cuáles son las potencias de medios digitales a fin de aprovecharlas. “Estos medios nos ofrecen herramientas novedosas para trabajar con otras fuentes informativas, como la web 2.0”

Cibrián se refirió al periodismo ciudadano como una de las fuentes de información más significativas que ha generado la digitalización de los medios. La web 2.0 proporciona que se revele la realidad social, puesto que en los periódicos se tiene inclinación delimitar la realidad social con la vida de los políticos.

Los periódicos pueden incorporar los blogs, foros y correos electrónicos a fin de girar a su favor estas herramientas. “Es decir, es un replanteamiento de las funciones de la Internet”.

¿Y para quién es más difícil aceptar este cambio en los medios de comunicación, para el periodista de prensa escrita o para el de Radio y TV? Todo depende de la situación individual del periodista y de la separación generacional, afirmó Marino Cebrián. “Por supuesto que es más difícil para un periodista veterano que esté pensando en su retiro el pensar en la innovación y en los cambios, pero la información es lo mismo para todos los medios”, dijo.

Sin embargo, según estimó, el periodista joven está más preparado para adaptarse a los cambios tecnológicos de los medios y este adelanto les obsequia mayores conocimientos, los cuales pueden hacer que el periodista joven pudiera llegar a desplazar al periodista veterano.

Acerca de la preparación, “el periodista de hoy debe dar frente a cualquier novedad; conocer del manejo de imágenes y del uso de los datos de la red de redes, porque todos los medios dependen de otro, incluso la televisión depende de la prensa escrita y todo eso hace una esfera pública de información”. “Hay empresas que tienen miedo a los adelantos tecnológicos, no se dan cuenta que caminar a la par de ellos fortalece la estabilidad de la entidad”.

Cerrar los ojos y escuchar
A sus alumnos de periodismo radiofónico, el profesor Cebrián les aconseja ir a las calles, al lugar de los hechos, cerrar los ojos y escuchar. De ahí obtendrán la riqueza sonora, que es elemento primordial para hacer radio. Y es esa misma realidad social que el periodista debe ser capaz de captar, no tratando de competir con el periodismo ciudadano, sino acoplándose a esta nueva tendencia.

Es que la ciberradio se está expandiendo con nuevas aportaciones y experimentaciones. Además de ser una fusión de la radio tradicional en Internet con todas sus variantes, ha incorporado innovaciones como la interactividad, el cambio de la sincronía y otras mutaciones en los procesos comunicativos que la definen como una dimensión diferente.

Además de los desarrollos propios o internos de la ciberradio que siguen su línea de innovaciones, no podemos olvidarnos de las transformaciones de la televisión, que como todos los medios ha evolucionado aceleradamente. A penas surge una innovación cuando de inmediato se ramifica en otras variantes que a su vez multiplican el proceso. Los tres sistemas clásicos de difusión: satelital, de cable y terrestre se han enriquecido con la introducción de la tecnología digital y se han ampliado con las plataformas de Internet y la telefonía móvil.

Para sus alumnos de periodismo de televisión, Mariano Cebrián, aconseja manejar el lenguaje audiovisual a fin de aprovechar las herramientas de cada uno de los elementos que lo conforman. Esto es debido a que la irrupción de Internet ha supuesto un terremoto para la televisión. Ya se observa una enorme variedad de ofertas de canales, usos sociales y procesos de interactividad. Por una parte, la televisión tradicional la emplea en sus inicios como otro sistema de difusión de su programación sin modificación ni originalidad alguna.

El ejemplo que el doctor Cebrián usa para describir este llamado terremoto es la página web YouTube.com porque según estimó está haciendo la gran revolución audiovisual. “YouTube cuenta ya con más de 70 millones de usuarios.

Es una plataforma de subidas y descargas de videos que ha originado distintas modalidades”.

De igual forma, se refirió a la telefonía móvil, que además de propiciar otro sistema de difusión de la televisión tradicional, incorpora otros tratamientos, otros contenidos y otras narraciones. Por otro lado, las animaciones digitales han impulsado el surgimiento de otra modalidad como es la televisión virtual para jugar a ser otro en el mundo virtual.

“Ciertamente, nos encontramos ante un cambio de paradigma comunicativo, el interactivo, radicalmente diferente de los modelos unidireccionales”, precisó.

Identidad
Mariano Cebrián Herre es doctor en filología hispánica con la tesis: “La televisión, una nueva narrativa”; licenciado en ciencias de la información por la Universidad Complutense de Madrid. Asimismo, posee el máximo reconocimiento de la evaluación oficial española como investigador.

Trabajó durante 15 años como profesional de Radiotelevisión Española en diversos programas, puestos de responsabilidad y dirección de investigaciones.

Su capacidad intelectual y cultural le ha permitido ser autor y coautor de una veintena de libros, entre lo que podemos citar: Estrategia multimedia de la televisión en Operación Triunfo (2003), Modelos de televisión generalista, temático y convergente con Internet (2004), Información multimedia (2005), Modelos de radio, desarrollo e innovaciones (2007).

Tu.tv pone en marcha los informativos 2.0

- Los informativos 2.0 tienen como base la elaboración y selección de noticias por parte de los internautas. - Dispositivos como teléfonos móviles o cámaras facilitan captar cualquier suceso y convertirlo en noticia a través de Tu.tv. - Los informativos 2.0 son un nuevo modelo para la difusión online de información de actualidad

Tu.tv, el portal español líder en intercambio de videos, ha completado la puesta en marcha de su sección de noticias. El nuevo canal permite al usuario no sólo decidir qué informaciones quiere ver; sino también incorporar sus propias noticias y comentarios. La participación del internauta en la generación de contenidos es la base de la denominada web 2.0 y el modelo que ha hecho posible la creación del nuevo canal de información 2.0 en Tu.tv. Las “otras” noticias del verano Cada día más personas, especialmente en momentos de ocio como verano, utilizan sus dispositivos –teléfonos móviles, cámaras, etc.- para grabar acontecimientos de los que son testigos o protagonistas. Plataformas como Tu.tv constituyen el escaparate más fácil para hacer llegar al público ese contenido de forma inmediata. “Queremos ofrecer a los espectadores de Tu.tv algo más que la posibilidad de elegir las noticias que quieren ver. Queremos que participen en la información con sus propias noticias”, explica Jon Elosegui, líder de Tu.tv. “Desde que lanzamos Tu.tv, en diciembre de 2006, ya habíamos visto que los internautas enviaban videos de actualidad que, sin embargo, difícilmente serían noticia en un informativo, que dispone de un tiempo limitado. Por eso pusimos en marcha la sección, para dar voz a todos aquellos que tienen una noticia que transmitir a la opinión pública”. Las noticias de los internautas Las noticias de Tu.tv se clasifican en dos grupos. Por un lado, las informaciones de los propios espectadores. Por otro, esa información se completa con toda la actualidad del día: Tu.tv retransmite noticias de agencia. Como novedad, además de las noticias editadas, con voz y audio, en Tu.tv se pueden ver también los contenidos sin editar, para que el espectador conozca la realidad tal y como la capta la cámara. Además, todas las noticias de Tu.tv pueden ser votadas, enviadas por correo electrónico, a móviles y comentadas dentro de la web. Acerca de Tu.tv Tu.tv se lanzó el día 16 de diciembre de 2007. Desde entonces, ya recibe más de 3 millones de usuarios únicos cada mes y se ven más de 100 millones de páginas mensuales. Esto supone que, cada segundo, en Tu.tv se están descargando 65 videos y cada día se ven cerca de 1 millón, lo que sitúa al portal como el líder español en su categoría. Acerca de HispaVista Desde su constitución, en 1996, el portal HispaVista es uno de los 15 portales más visitados del país. Entre sus servicios destacan la guía buscador; el portal de empleo, www.trabajos.com ; su servicio de alojamiento web, www.galeon.com; el portal de intercambio de videos, www.tu.tv; y el portal de información bursátil, www.labolsa.com, todos ellos pioneros y líderes en sus respectivas categorías. Font: http://www.apie.es/ver_nota.html?id=10225

La crisi del blocaire

Tot i pensant de fer un article que em ronda pel cap farà un parell de dies, "la crisi del blocaire", i abans d'escriure'l i deixar el bloc definitivament, he començat la recerca a veure si a algú havia escrit del tema, ja que jo aquesta crisi l'he passat varies vegades.

Dons com que he fet la recerca en català m'han sortit dos (un no em servia), he trobat un de interessant, encara que no s'ajustava 100% a la meva crisi, ell va per un altra camí i és el d'escriure cada dia que una vegada començar un bloc amb molta il·lusió i pensant que escriurà cada dia etc, i al final el propòsit no es compleix vas deixant i deixant per un altra dia. A mi no m'ha passat, perquè pràcticament he escrit cada dia i he sigut molt constant. I a ell tampoc no li passa com a mí, que encara que escrigui 3 post (o entrades) mensuals, te infinitat de comentaris.

Com ell també et fa molta il·lusió començar, però que passa quan no reps comentaris?, o solament son dels que participen del teu bloc? que comences a fer? dons, primer poses un comptador de visites, per veure si estàs sòl al mar infinit d'Internet o hi ha algú que comparteix amb tu el que escrius. Uff, dius si, si, que tens visites, però passada una setmana tornes a pensar, les visites poden ser les meves o les dels col·laboradors o dels amics que has obligat a mirar-lo, llavors cerques un altre comptador de visites però aquesta vegada amb estadístiques, i que veus?, poca cosa, però veus del país d'on venen, si venen perquè han cercat alguna paraula o frase, o si han entrar directament a la teu bloc, com han arribat allà, però tampoc et serveix massa, la majoria d'aquests comptadors i estadístiques de franc o porten propaganda incorporada que s'afegiria al teu bloc, i no t'agrada, i si no porten res son ben senzills. Tercer pas, un que tingui estadístiques més sofisticat com el google analytics, segur que hi han molts més que et diuen tot, val dir que tampoc volia fer una investigació sobre que, qui, quan, perquè, però al menys saps si son recurrents o usuaris esporàdics, i t'adones que la gran majoria arriba al teu bloc perquè han cercat alguna paraula, han entrat com que no han trobat a la primera o realment no era el que buscaven dons han marxat, o sigui que tinguis moltes visites, no vol dir que es quedin a llegir el que escrius.

Vas a Tecnorati.com a veure com estàs pocisionat, qui son els que han fent un link amb el teu bloc... La veritat que per aquí estic força més be que pensava, o vas a altres rankis de com està posicionat el teu bloc com Blog conversa, que ara estic al 200 dels escrits al catatà, he estat en posicions millors sempre desprès del 100, i això et fa seguir "a falta de pan, buenas son tortas" o "algo es algo dijo un calvo cuando se encontró un peine".

Desprès pots mirar les IP dels que et visiten, per veure si saps quelcom més d'ells però es igual, al final t'adones que masses estadístiques, masses dades, però en realitat et preguntes perquè has començat a posar totes aquestes eines? perquè no hi ha relació entre tu i la resta que el visita, si no hi han comentaris no hi ha relació, i un bloc es cercar relacions, obrir portes, però en una relació sempre han d'haver més d'un. I si no perquè seguir?, arribes a la conclusió que no val la pena.

Llavors, dius perquè necessitem relacionar-nos?, dons perquè és una de les nostres necessitats bàsiques, i he anat a parar a una plana que visito molt que parla sobre intel·ligencia emocional a les teories d'Abraham Maslow, i una de les parts desprès de cobrir les necessitats més bàsiques és la necessitat relacional (Teories d'Abraham Maslow ).

Suposo que algun dia seguiré, i que se'n passarà com les altres vegades, però de moment ho deixo aquí...

Jigsaw (SAW 4) - Speed Drawing

Un programa fantàstic, no és que el que fa la feina no tingui un lloc entre els artístes, tot el contrari la feina la faria igual, però amb aquestes eines és molt més ràpid que abans.






Veig que els models es queden sense feina,ja no fa falta que les retoquin amb el photoshop, inclús els podríem fer ombra als programes del cor.

MAR vs.TV

El meu divorci amb la TV va ser fa molts anys, tampoc va ser una decisió sobtada, sinó més aviat un procés lent i sense adonar-me. M'havia passat moltes hores davant d'ella, però havia sigut un matrimoni amanyat, i per discordances, el enllaç es va anant refredant i oblidant. Inclús reconec que moltes vegades m'adormia al sofà veient-la. La meva afició sempre van ser les pe·lícules, i també reconec que m'encantaven i de ben petita les del dissabte a la tarda, quan tant solament teníem dos cadenes de televisió. Temps desprès, mirava per mirar.

L'oferta es va anant ampliant i vam incorporar la paraula zapping al nostre vocabulari, cosa que sabia de la seva existència però no entenia el perquè s'havia de veure tantes parts de coses alhora. I també la programació es va allargar a 24 hores, per el que m'havia vist alguna vegada despertar-me amb algun d'aquells anuncis llargs d'algun producte miraculós, sigui per tenir una esvelta figura o pel que fos.

La guerra de la publicitat va sortir a la llum i quan les cadenes feien més anuncis televisius, i tenir la audiència era el més important, (que per altra banda els anuncis, em semblen fantàstics i plens d'imaginació molts d'ells, tot i que siguin una de les conseqüències de la nostra malaltia consumidora, i que siguin estranyament contraris als valors que ens ensenyen). Però be, quan arribava la pel·lícula ja no sabies de que anava, abusiu, en el fons s'entenc el perquè del zapping. Parlo en passat, però se, de bones fonts que es segueix fent.

Quan ja havia canviat Deu d'estar a l'església, a ser la a la TV, i veure que tot el que es deia era veritat, i escoltaves o escoltes coses com HO HAN DIT A LA TELE!, era quan em sortia la ràbia. Afortunadament les coses han canviat i cada vegada ho escoltes menys, i avui a una persona de 72 anys he escoltat que deia, A LA TV SOLAMENT DIUEN QUE MENTIDES!. quina gran veritat, encara que no solament a la TV.

Recordo també a la meva àvia, la persona més sabia que havia conegut, algun dia explicaré la seva història, que mentre ella malalta jo m'asseia al seu costat i escoltava els "abuelorios" com li deien les seves filles, i que no entenien que jo escoltés amb tant curta edat, hores i hores. La veritat que havia tingut una vida tant plena de successos que m'embadalia per complet. Era com si t'expliquessin un conte interminable.

Ella ja en aquella època, quan ningú posava en dubte que era la TV era la veritat o sigui Déu, era crítica amb tot el que explicàvem, el que em va ensenyar principalment era a no veure solament el que em volien ensenyar, perquè sempre hi havia una raó de poder (o diners), que busqués diferents versions en tot, cadascú te la seva i per el seus interessos, que investigues, si tenia curiositat que sempre arribaria a un o altra fons encara que no sigués el únic. I això anava cap a cap la TV però sobre tot a la vida en general. I suposo que d'ella vaig treure allò que faig servir de sempre posar-me a l'altra cantó encara que estigui en contra dels meus interessos personals, per veure l'altre costat de la ratlla. O en que moment diries que SI a quelcom buscant raons molts diferents o contraries. Per posar un exemple perquè m'entengueu encara que aquí no te res a veure, es dir NO a les votacions de l'Estatut. Com dos partits tant diferents podien estar d'acord en un NO. I no entengueu aquí el si o no en aquest escrit es el que menys importa, sinó que que amb diferents pensaments es pot arribar a la mateixa resposta, o a tot el contrari.

Per a mi la TV ha canviat, però encertadament tinc internet una finestra que també podríem dir TV, ja no cal corresponsals a tot arreu, perquè hi son allà, món pots veure,escoltar llegir altres opinions, des d'un punt de vista multitudinari tant sigui d'altra gent d'altres països, d'altres religions, d'altres maneres de veure la vida, d'altres costums, d'altres, d'altres i d'altres... quina és la bona?, dons cap o totes.

Ara be, si be la majoria de la població sap que la TV no és Deu, i que tothom parla de TV escrombreries, perquè se la mira?. Primer ens ensenyen el que haurien de ser les nostres il·lusions i desprès les seguim com si no hagués una altra cosa. La solució la tenen ràpida per el control mental al que ens tenen assumits. Mentre ens tinguin contents amb mòbils d'última generació, o PS3, jocs, tants i tants entreteniments, drogues o alcohol, no estem pensant en altra cosa. I que ens deixin en pau mentre estiguem feliços! la resta no ens importa, ens importa més la vida i desvida d'un o altre personatge si és famós, però si no ho és perquè preocupar-nos per un d'aquells que omplen estadístiques en qualsevol banda.

Quan volen que baixi el pollastre ens parlen de la grip aviar, quan volen que pugi el preu la vaca ens treuen el tema de les vaques boges, quan volen que .... Sempre que ens volen aterrir ho fan, ens han de tenir entretinguts!. Als que estem més per a la natura, ens treuen el reciclar, que és el nostre deure!, mentre estem reciclant estem pensant en lo be que ho estem fent! i com que ens han fet creure que nosaltres som els culpables, i ho han aconseguit i molt molt bona feina!, perquè ara i no fa 10 anys també es sabia?. Perquè reciclar?, perquè no fan que les empreses que embassen les pomes amb safates de productes reciclables vàries, què siguin sense ell? i perquè cada vegada més? si no existeix no s'ha de reciclar. I si ho sabem, perquè les comprem amb el plàstic? perquè si reciclem estem curats de pecat o de mal de consciència ?. Perquè comprem les més brillants? com s'ho fan per que no surti cap amb cucs, si es normal que en tinguin, heu vist alguna vegada un pomer amb pomes sense productes de més a més?. Heu vist alguna gallina menjant a l'aire lliure, segur que si, però amb la grip aviar a les que quedaven les van posar a les granges, estaven mal vistes tenir-les a fora podria venir una altra, potser era el que volien aconseguir. Qui va ser qui va generar aquesta grip? perquè es va dir l'any passat i no quan va sorgir aquesta grip fa 8 anys?.

Jo com que no tinc cap resposta, solament preguntes.

Hi ha una sèrie de vídeos que us volia comentar que veiessin, estan subtitulats en castellà. Son del tot recomanables, perquè veieu fins on es pot arribar per a controlar-nos, si ens ho deixem fer, son documentals llargs, però ens treuen dels nostres pensaments del dia a dia i ens fan pensar globalment, del millor que he vist de fa molt de temps.

Haurem de fer alguna cosa? no? seguirem asseguts mirant com passa la vida? esperant a la nostra paga de jubilació?

Zeitgeist - Part 1 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 2 in Spanish (subtítulos en español)

Zeitgeist - Part 3 in Spanish (subtítulos en español)


Un l'he trobat a Fem un cafè? i també fa esment dels altres.

Sense jugar veia les fitxes caure

Quan anava a dormir desprès d'anar a la platja tot un dia, el llit es convertia en el mar, semblava que em portessin les onades encara. És tot un plaer, i prego perquè em torni a passar.

Temps desprès, i a continuació d'haver jugat una estoneta veia les fitxes caure del Tetris, també quan anava a dormir o tancava els ulls, elles sempre estàvem allà, ara be!, i si heu jugat alguna vegada crec que us devia passar el mateix, però la velocitat en que les deu visualitzar baixar aquest Sr. o Sra. serà molt superior al de la majoria. Suposo que hauran molts que tinguin tanta traça, però realment es tot un rei en la matèria.

El Fossar de les Moreres

Poema de Frederic Soler

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.

Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.

Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.

- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.


I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
- Oh - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.



Poema d'en Jordi Sarsanedas

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

Qui té Web 2.0?

Amy Webb feia una llista interessant en l'última adquisició de companyies de mitjans de comunicació i web.

mydigimedia

Un vídeo molt bonic que apunta alguns dels canvis de la nostra societat de coneixement i els efectes del web social pel futur. Una citació del vídeo: "La quantitat d'informació tècnica està doblant cada dos anys. Pel 2010 es pronostica que doblarà cada 72 hores." Karl Fisch feia el vídeo i convida a altres discussions.

Canviant el concepte de Metrosexual

Tinc una amiga que m'ha donat aquest escrit, de fet, la tinc aquí al costat i li hauré de fer la pilota perquè em deixà estar d'oKupa a casa seva moltes vegades, i com no, també faig d'okupa al seu pc de tant en tant.

Solament dir-li que per molts anys que passin, sempre em sorprèn!, quantes vegades m'haurà fet riure, aquesta una més... espero que gaudiu com jo.

Un petó Eme

Sònia

********************************************************
Un dia i no fa gaire, em van fer canviant el concepte de metrosexual. Per a mi abans volia dir alguna cosa semblant a home que es cuida físicament per agradar més a les fémines i a si mateix, o "macho ibérico depilat, o camuflat".

Em va explicar un amic que entre ell i un amic s'anomenaven recíprocament de la següent manera: un metrosexual i l'altre microsexual, aquí va ser quan vaig canviar el concepte, escoltant la paraula inexistent fins a les hores microsexual i donant-li així, una altra visió a metrosexual.

No havia reparat mai en separar la paraula, metro de sexual i desprès relacionar-los entre si altre vegada. On un metro son 100cm, o 1000 mm, ufff. A partir d'ara miraré als metrosexuals de manera diferent, la meva mirada anirà dirigida cap a una altra banda i no penseu malament, miraré a la cintura perquè en la meva visió imaginaria el metrosexual s'havia de lligar l'aparell pel voltant de la cintura per anar més còmode, i l'altre s'havia de dibuixar o tatuar una creu per saber on el tenia.

La següent visió era la següent, perquè entre ells anomenessin així... s'havien tingut que mirar recíprocament també, no?, i on? i tenir molta confiança, a un lavabo públic cadascú en un dels urinaris, o al vestuari d'un gimnàs. No, no, me'ls vaig imaginar al sofà d'adolescents mirant un documental d'aquest dels divendres a la matinada del canal+ (o del "canal zero" del dijous com deien a un bar que conec, que sempre deien posa el "0" posa el "0"!!! com a nota dir que a la cinta de vídeo sempre tenien gravada el últim documental, d'aquest tipus que he parlat, de la setmana anterior, però es feia igual el fet que no fos d'"estreno").

Dons remetin-me a una altra pel·lícula de Torrente que mentre estan asseguts en el cotxe esperant el delinqüent de torn, un li diu a l'altra si fan intercanvis de mans?... Imaginar per imaginar, me'ls vaig imaginar al metro i al micro al sofà, tots dos amb dificultats per col·laborar entre si, ja que el micro intenta anar de l'inici fins al final del metro i no para de moure's, s'ha d'aixecar constantment per arribar-hi, es converteix en un procés força lent i dificultos, i l'altra pobre amb la lupa a l'ull intentant mirar si troba, mentre la feina es complica cada vegada que la localitza es torna a perdre, no hi ha manera! de fer aquest treballet, mentre l'esbronca perquè hauria d'intentar estar immòbil per tocar-li amb les pinces de metge.

Eme
*********************************************************

Quèeeeeee siiiiiii, a tu també et posaré!

Ja veieu, si us demanem un gat, no digueu que no, solament per veure la cara que fa de felicitat, ja val la pena.


Per cert, a la meva bruixeta Txell, MOLTES FELICITATS! per a tu, depart de tots, i saluda als meus nebots peluts, i al no tant pelut!.

Mar

A la meva preciosa Judith

Avui és el sant de la meva preciosa, com qualsevol mare veu als seus fills els més macos, més intel·ligents, ... sempre més el que sigui, però a més a més amb "l'agravant" de que jo m'ho crec i em sento orgullosa.

MOLTES FELICITATS, PRINCESA!

(Nota: és la de la dreta)

Fa un dies, quan va veure que havia afegit un dibuix seu, al bloc, em va dir que li publiqués tots els seus dibuixos i els del seu germà i els meus "ja que tots som uns artistes, i així els veurà tooooothooooom del móoooon". Li vaig dir que si, que els podria compartir amb tothom, o al menys la resta del món podria tenir la possibilitat de veure'ls.

Dons aquí va el primer, aquest any ha guanyat dos premis i és el tercer que li concedeixen amb 7 anyets; ara be,us he de dir que va molt entrenada des de que va ser capaç d'agafar un color amb les seves mans, és el que més li ha agradat fer, però al "tanto" que el seu germà ja li vol fer ombra amb tres anys, ara be, aquest va per a dissenyador de vestits, si algú necessita un disseny per un vestit de boda de núvia o acompanyant, amb tot l'entusiasme del món et farà uns quants models .


Mar

APEC: Actuïn contra el canvi climàtic! (Organització Avaaz)

Del 8-9 de setembre, líders de 21 països, entre ells responsables de 21% dels gasos que causasn l'escalfament global, es reuniran a Sydney, Austràlia, durant el cim APEC. Alguns líders donen suport un sistema de reduccions obligatòries de gasos, el que segons els experts, és la nostra única esperança de frenar el canvi climàtic. Uns altres, començant per George Bush busquen un sistema molt més feble, on les reduccions siguin voluntàries. Aquesta és ja la petició sobre canvi climàtic més nombrosa del món, però volem ajuntar encara més signatures per a demostrar als governs que encara no s'han pronunciat per o contra reduccions obligatòries que els ciutadans del món volem mesures concretes contra l'escalfament global. Signa avui mateix! Durant el cim estem planejant diverses estratègies per a atreure l'atenció dels mitjans de comunicació. Haurien d'escoltar-nos!

Petició ALS Líders Mundials: El canvi climàtic és l'amenaça més gran que enfronta el nostre món actualment -- i ja gairebé no tenim temps per a detenir-la. Han de resoldre aquest problema ara, junts i amb determinació. Aquest any, han d'arribar a un un nou acord global; Establir objectius globals obligatoris per a les emissions contaminants i asi impedir canvis climàtics catastròfics; I prendre mesures valentes immediatament - nosaltres ens unirem als seus esforços.

Petició Aquí

Avaaz

Petit homenatge a Pavarotti

Com a petit homenatge incloc aquest vídeo de Pavarotti

La Caixa i Polònia

No. No pretenem parlar del carismàtic programa que encapçala Toni Soler, sinó de Polònia com a país.

Un lector de directe!cat ens ha fet arribar unes fotografies de Polònia d'un caixer que 'la Caixa' té en aquest país -segurament l'únic- que inclou la llengua catalana com una llengua més d'ús, tal i com es pot comprovar en aquestes fotografies:

Després de les campanyes que hi va haver no fa massa anys pel fet que 'la Caixa' no incloïa la llengua catalana en els seus caixers de la Catalunya Nord, ara ens trobem que a Polònia sí que inclouen el català. Potser només ho fan per demostrar a la gent del país, que ells també són una mica polacs. Ara només caldrà que també ho demostrin una mica més a prop. Arreu dels Països Catalans per exemple.

Font: directe.cat

Desprès de llegir aquesta notícia i a banda de que estigui d'acord, i del fet que ni m'hagués imaginat que la Caixa no inclouria el català a cap lloc del món (als caixers) i molt menys per aquí.... però ...

Potser han posat en català allà per la següent raó:

Els catalans viatgem molt per norma, això, o jo me'ls trobo o a mi em trobem.
Qui no s'ha trobat algú parlant català a un lloc on teòricament no tocava?, a qualsevol cua per entrar a veure qualsevol cosa, a la taula del costat del restaurant, pagant la zona blava, pel carrer ... som una petita plaga, amb corresponsals arreu del món.

Marxés de vancanes, i parlaré d'un cas particular de fa uns dies, i quan hi vas dons t'agrada compartir quelcom amb persones d'altres països o altres comunitats, i res no et deixen, a la casa rural apartadeta del món al costat d'Urrieta d'Euskadi resulta que de 4 famílies, 4 parlen català, els quals vam arribar al mateix lloc per casualitat, per diferents vies, i tampoc per cap recomanació d'un altra català, érem de Sitges, d'Igualada, de Barcelona, ... tot una sort d'una banda, però ja em direu! a mi em donava la impressió de que no havia sortit de Catalunya. Els propietaris de la casa deien que per ells era normal ja que el 90% del turisme de casa seva érem d'aquí.

Per cert, que Gipuzkoa te un paisatge magnific, i la seva gent extremadament amable.
Un lloc per tornar cada vegada que puguis.

Altra cosa, i que em va fer gràcia amb una noia catalanoparlant de Girona i jo batallant a Zarauzt amb la màquina expenedora de tiquets d'aparcament a la zona blava, és que has d'introduir la matrícula del teu cotxe, sinó no hi ha tiquet!, si pensaves donar-li a algú perquè has pagat temps de més, no li serveix, i no se si també et controlen el temps, allò que has de canviar de tiquet cada dues hores, però aquí potser si és la mateixa matrícula possiblement et digui:

NO, NO TRAPELLA!
QUÈ JA HAS APARCAT MÉS DE DUES HORES!
FINS UN ALTRA DIA!.
AGUR.

L'electricitat solar FV serà competitiva en set anys

Un informe de Greenpeace i l'Associació de la Indústria Fotovoltaica Europea assegura que l'electricitat solar fotovoltaica arribarà a ser competitiva en costos en tot just set anys. 4 de setembre de 2007.

El document, titulat "Generació solar 2007", ha estat presentat conjuntament avui per Greenpeace i l'Associació de la Indústria Fotovoltaica Europea i preveu que la indústria FV mourà 300.000 milions d'euros a l'any en 2030, haurà creat llavors 6,5 milions de llocs de treball i serà capaç en aquesta data de satisfer el 9,4% de la demanda mundial d'electricitat. Això permetrà proporcionar energia a 2.900 milions de persones de països en vies de desenvolupament. L'estudi proporciona un pla o full de ruta per a arribar a aquests objectius. Segons aquest pla, en 2020, la solar FV proporcionarà electricitat a mil milions d'éssers humans i haurà creat ja dos milions d'ocupacions.

"El que està succeint avui amb l'electricitat solar FV és solament un avís del que està per venir. Amb energia solar FV podem estalviar milers de milions de tones de CO2, crear milions de llocs de treball i proporcionar energia a milions de llars en tot el món. Però estem parlant a més de beneficis afegits, doncs amb la FV anem a poder dur electricitat a milions d'éssers humans que actualment no poden accedir a les xarxes de distribució", ha assegurat Sven Teske, de la campanya d'Energies Renovables de Greenpeace. "La Generació Solar aviat reptarà a les utilities, atès que produirà electricitat a preus competitius precisament allí on és necessari, en les llars".

L'última dècada? Creixement anual del 35%
Des de 1998, el mercat solar FV ha estat creixent a un ritme del 35% anual, i maneja ara més de 9.000 milions d'euros a l'any. En 2006, la capacitat total instal·lada de sistemes solars FV va arribar a 6.500 MW, comparat amb els 1.200 de l'any 2000. Aquest formidable creixement, assegura el document publicat avui, significa que, en algunes àrees, la FV pot arribar a ser fàcilment competitiva en costos i en preus finals per al consumidor entorn de 2015.

La indústria solar és una de les indústries clau pel que fa a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle del sector energètic. En 2030, les reduccions anuals de CO2 haurien d'arribar a més de mil milions de tones a l'any, quantitat equivalent a l'emissió total d'Índia en 2004. Els estalvis acumulats per la generació solar en 2030 haurien d'haver arribat a els 6.600 milions de tones.

Inversions per valor de 14.000 milions d'euros

Winfried Hoffman, de l'Associació de la Indústria Fotovoltaica Europea (EPIA són les seves sigles en anglès), ha dit que "la indústria solar FV invertirà d'ara a 2010 un total de 14.000 milions d'euros en la construcció de factories FV. La producció massiva ens permetrà reduir preus i esperem ser competitius en algunes regions en els preus finals per al consumidor d'electricitat entorn de l'any 2015. En el futur no hi ha dubte que la FV arribarà a ser la primera opció tecnològica en matèria de preus estables i de fiabilitat en el subministrament d'electricitat per a llars privades i altres usuaris".

Per tot això, Greenpeace i Epia sol·liciten des d'aquest document als Governs que assegurin aquestes inversions amb programes de suport que garanteixin un preu específic per a cada kilovati hora que aboqui l'electricitat solar a la xarxa. "La indústria està compromesa a fer de la generació d'energia a partir de la solar FV un èxit, però necessita suport polític. Amb ell, ho assolirà. El món està llest per a una revolució energètica, els governs necessiten deixar enrere la seva retòrica en la lluita contra el canvi climàtic i donar suport, en tot el món, i realment, tecnologies d'energies renovables com la FV. Així serà possible vèncer en aquesta lluita", va continuar Teske.

Font: Energias-renovables.com



Més informació a:
www.epia.org
www.greenpeace.org