06 de juliol 2007

T'ensenyo a multiplicar?

Al bloc de los lokos, he trobat aquest vídeo, i realment he al·lucinat!.


He llegit, que és una forma molt antiga (abaco) de multiplicar. I que si ets capaç de visualitzar mentalment els puntets, pots arribar a multiplicar sense escriure res.

He trobat una nova joguina! potser deixaré el blogger, la joguina anterior.!! Hi han molts més per entretenir-se.

Espero que us sigui útil!


Bales de riure


Aquesta si que és una bona manera de començar una guerra, a la primera que facin, amb aquest armament, si us plau que m'apunti l'encarregat.

L'Agència d'Investigació de Projectes Avançats de Defensa dels Estats Units (DARPA) ha decidit fer una volta copernicana a la seva estratègia de desenvolupament d'armament amb la genial idea de crear les "bales del riure", que consistirien en uns projectils que desprendrien el gas del riure (i d'altres agents químics) en arribar al seu objectiu.

Segons informa NewScientist, les bales tindrien l'avantatge de ser compatibles amb els actuals rifles i són considerades un armament segur. Tenen la peculiaritat d'aconseguir que els enemics es parteixin de riure, permetent als militars actuar de forma repetida des d'una certa distància.

Malgrat haver invertit prop de 100.000 dòlars (73.448,40 euros) en el projecte, sembla que quedarà a dic sec, almenys és els que es diu "oficialment".

Una vegada que anaven pel bon camí....

Mar

05 de juliol 2007

04 de juliol 2007

Tonyina Vermella en perill

Està clar que si no es prenen accions immediates, el futur de la tonyina vermella en el mar Mediterrani està amenaçat. Protegir els llocs clau en els quals les tonyines es congreguen per reproduir-se i alimentar-se, millorar la gestió de la pesquera en tot el Mediterrani i acabar amb “l’escapatòria” que suposa l’engreix, són les claus per recuperar aquesta població.

En aquest link hi ha un INFORME molt extens sobre l'estat de la tonyina vermella.

Tonyina vermella

La tonyina típica de l’ Atlàntic i del Mediterrani és l’espècie Thunnus thynnus que arriba a fer 3 metres de llargada i 500 kg de pes. Presenta el dors de color blau fosc i el ventre argentat. Disposa de dues aletes dorsals cua semilunar i pell amb escates.

Viu a la zona pelàgica fins els 1.000 metres de fondària com a gran depredador d’altres peixos. Forma grans bancs a la primavera per fresar que és quan tradicionalment es pescava a través d’una almadrava o amb xarxa i arpó.

La seva carn és molt apreciada. Conté un 59% d’aigua i és molt diferent a la de la majoria dels altres peixos ja que és més consistent i té un color de rosat o vermell fosc produït per tenir més mioglobina que els altres peixos. Es consumeix enllaunada congelada o fresca. La gran pressió humana en les captures ha portat aquesta tonyina i a altres a un risc d’extinció.

La major part de les tonyines pescades al mediterrani es venen al Japó on es paguen els millors preus i realment la tonyina enllaunada prové gairebé sempre d’altres espècies de túnids o peixos relacionats.

Des de fa pocs anys es crien tonyines capturades quan són menudes i encerclades amb xarxes dins del mar, allí se les alimenta amb altres peixos fins que es fan de mida comercial. Aquesta operació no és propiament piscicultura perquè les tonyines són capturades en alta mar i per tant aquesta pràctica no assegura la supervivència d’aquestes espècies.

Donat que la tonyina, en estar molt amunt en la cadena tròfica, acumula certa quantitat de mercuri i altres metalls pesants en el seu cos pot ser convenient limitar el seu consum en col·lectius especials com dones embarassades o infants. Tot i això les quantitat acumulades són variables i sovint les enllaunades tenen un contingut de mercuri molt baix.

Font: Greenpeace i Vikipèdia

Mediterrània

03 de juliol 2007

Benvinguda Sònia!!!

Tenim una nova col.laboradora!

Ella s'encarregarà d'escriure o publicar els anònims dels seus amics i coneguts, o històries que li agradin, que alguna vegada li hagin explicat.

H
a publicat la seva primera entrada al bloc.

MOLT BONA IDEA SÒNIA!

Mar

La teva història - "Con ganas de vivir, viajar, disfrutar...


Dos amigas , 16 y 18 años , con ganas de vivir, viajar , disfrutar.....


Leen en prensa que cierta agencia de modelos administrada por un tal Sr. Picazzo ( menudo figura) necesitaba chicas que supieran bailar y con disponibilidad para viajar, trabajo bien remunerado y divertido, así que , sin pensarselo 2 veces , ingenuas de ellas , aceptan y allí se presentan ellas, dispuestas a trinfar y a que les asesoren de si era o no un trabajo decente, cual era el destino.....etc. Total que se montan la historia en sus respectivas casas para aprovechar una semanita fuera , comentan que se marchan de viaje de fin de curso a la costa, pero en realidad fueron de viaje a Zaragoza , ms exactamente a la Cl Cesareo Alierta , discoteca Scratch , frecuentada por personas de color de la base aerea ....y cuyo encargado era un negrero que buscaba al personal hasta en el cuarto de baño , para que no descansaran de bailar ni un solo minuto dentro del horario laboral.

Menuda sorpresa se llevaron , las instalan en un apartamento compartido con otras chicas , por supuesto con mucha más experiencia que ellas y corriditas de mundo, guapísimas , esbeltas ...y transformistas , porque había que verlas, vaya cambio, en el apartamento sin maquillar y con los tejanos puestos a verlas en la sala, irreconocibles, asi que chicas todo es posible....
La primera noche, les enseñan el local y les dan instrucciones , prohibido hablar con nadie, imprescindible tacones y a ser posible minifalda, imaginaos , las minifaldas de aquellas dos ingenuas en comparacion con las de los modelos que alí habian eran como enaguas.....con puntillitas, pero que inocentes....

Imaginaos, una de ellas, menor, con horario nocturno de 11h a 6H con 2 descansos de 30 minutos y sin parar de bailar, aunque la musica no le gustara , la otra , que aunque le encantaba bailar , todas las noches , las mismas canciones, en el mismo orden, ...en fin que lo que parecía algo divertido se empezo a convertir en tedioso.

No veian la luz del dia, sobre todo la menor acostumbrada a dormir largas horas, dormía todo el día y bailaba por la noche , y a otra , aun a pesar del cansancio quería conocer Zaragoza y sus alrededores a cambio de no dormir claro, allí empezaron sus disputas.....

A todo esto la llamada a la familia diaria, contándoles que el agua de la playa era estupenda, que hacía un sol de infarto, que el paisaje precioso , y ellas las pobres , a la luz de la luna , pero eso sí iban a cobrar unas pelas que les vendrian muy bien.....

En aquel entonces ya comenzaba a llevarse aquello de la multiculturalidad , y ellas , claro , a conocer paquistanies.... o lo que tocara, a ser posible cualquier persona de otra religión por aquello de aprender y comparar ...etc ( y la menor tocar las narices, que eso sí que le gustaba, si ellos desayunaban croissant, al acabar ella recordaba que llevaba manteca de cerdo...)

Aquella semana acabo, y la menor, llevo a casa de recuerdo una " Pilarica" a su santa madre porque era bastante beata , regalito que hizo destapar todo el pastel y que le ayudo a que le castigaran 2 meses sin salir , logicamente.y la mayor , comenzo una trayectoria profesional en el submundo del Sr. Picazzo, de la cual nunca se supo nada , habrá que preguntarle al " cachuli" que probablemente sea hoy compañero de celda de aquel impresentable

Y aun así , no escarmentaron, santa inocencia!!

Anónimo

Flors - Les Cales o Lliris d'aigua

També coneguts com lliris d'aigua són boniques flors que predominen als jardins aquàtics per la seva capacitat de sobreviure en terres pròxims a estanys i llacunes. Però, encara que molts creen el contrari, les cales no són plantes aquàtiques, encara que resisteixin bé els excessos d'humitat. El que succeeix és que aquestes plantes són molt versàtils: les seves úniques exigències són temperatures suaus i un mínim de cures bàsiques.

El seu nom científic és Zantedeschia Aethiopica i procedeix de les zones temperades de l'Àfrica del Sud. Es tracta d'una planta vivaç i herbàcia de fulla perenne que posseeix diferents varietats, moltes d'elles fruit de l'experimentació en botànica i floristeria.

Les seves fulles són de mida gran, de suaus formes i color verd fosc. Les flors són elegants, estilitzades, bastant grans, amb forma de tulipa i de bonics colors clars, blanques i grogues. Simbolitzen la puresa, per això solen ser presents en els rams de núvia, ja sigui en rams petits, o bé una única flor. La planta és de mida mitja, encara que en alguns casos pot assolir fins un metre d'alçària.

Temperatura i reg
Encara que és freqüent veure-la com a planta d'exterior, també podem trobar-la en tests i jardineres en l'interior de les llars.

Normalment, els lliris d'aigua se situen en jardins amb estanys, dins de l'aigua o molt pròxims, beneficiant-se de la humitat existent. Però no només són concebibles en terrenys aquàtics.

La temperatura ideal per al desenvolupament de la cala oscil·la entre els 15 i els 20º C. No resisteix gaire bé les baixes temperatures, però pot sobreviure. El que no tolera són les gelades, a les que no sol resistir, per això, si els hiverns són crus, és millor traslladar-la a l'interior o a hivernacles. Encara que suporta bé la llum del sol directa, el millor és conrear-la en semi-ombra.

Sovint, l'excés d'humitat pot podrir la planta, per això en alguns casos les cales no suporten la immersió en l'aigua. Alguns exemplars poden desenvolupar-se en aquest hàbitat i fins i tot florir, però si desitges assegurar-te del seu correcte creixement, és millor optar per conrear-la en un test o en un parterre, millor pròxim a l'aigua que dins d'ella.

Rega amb assiduïtat que no li falti humitat, però no entollis la terra. I cura amb la salinitat de l'aigua. Si els lliris d'aigua estan en submergits, procura que l'aigua no tingui massa sal (una mica freqüent en les riberes de rius pròxims al mar) perquè si no, moriran.

Cures
La floració té lloc d'una manera contínua des de finals de primavera fins a gairebé el final de l'estiu. Talla les flors que es vagin pansint per afavorir la continuïtat de la floració. Si una de les plantes emmalalteix i és pròxima a altres exemplars, el millor és eliminar-la de la zona, ja que contagiarà a les altres cales.

Rega quan vegis que la superfície de la terra en la qual hi ha plantada la cala s'ha assecat. Si utilitzes els lliris d'aigua com a flor tallada, no oblidis canviar l'aigua del gerro diàriament per prolongar durant més temps la seva frescor.

Terres i cultiu
Els lliris d'aigua es poden multiplicar per rizoma cada dos anys, depenent del vigor i creixement de l'exemplar. Com sol ser comú en el cas de les flors, la millor època de cultiu és la primavera. Si optes per fer de la cala una planta aquàtica, hauràs de plantar-la a uns 25 cm de profunditat.
Els terrenys més adequats per al seu desenvolupament són terres fèrtils i humits, amb cert drenatge. Els lliris d'aigua tindran les seves condicions òptimes en terres que siguin lleugerament àcids.

Font: Planthogar.net


TOP CATALÀ

El Bloc de la Mediterrània

Estadisticas Gratis